Fitxa del llibre: La ira del Fènix

Rafa Melero Rojo

Escriptor i sotsinspector dels Mossos d’Esquadra. Va néixer a Barcelona el 1972, però resideix a Lleida des de la seva infància. El 1995 va ingressar en el Cos dels Mossos d’Esquadra on va desenvolupar la seva trajectòria professional dins de la policia judicial en grups com el d’Homicidis, Contra la Salut Pública o Delictes contra el patrimoni.

Des de sempre la seva gran passió ha estat la pràctica esportiva, destacant en l’atletisme, on va ser guanyador en nombroses proves i campionats sobretot de mig fons. Entre ells destaquen quatre títols en els campionats de Catalunya en la prova dels 800 m.l.

També va ser campió mundial de Policies i Bombers en el WP & FG Barcelona 2003 en la prova dels 1500 m.l. sent bronze en els jocs de Calgary 1997 i New York 2011.

La seva experiència com a investigador en els Mossos d’Esquadra l’ha portat a fer el salt a la literatura endinsant-se al gènere negre, on ha tingut nombrosos èxits amb la seva primera gran novel·la La ira del Fènix a la seva edició en català, posteriorment publicada per la editorial Platja d’Akaba en castellà. L’escriptor Lorenzo Silva ha dit de la seva primera novel·la que és una veritable sorpresa i una mostra excel·lent d’aquest subgènere que es coneix com a “procediment judicial”. El 2017 guanya el Primer Premi de novel·la Cartagena negra amb la seva tercera novel·la, Ful.

Rafa Melero se suma a la nòmina de policies escriptors, com l’exemple de el nord-americà Joseph Wambaugh, mite de la novel·la negra internacional.

En les novel·les de Melero es repeteix el personatge de Xavi Masip, sergent dels Mossos d’Esquadra en la ficció.

Bibliografia

“La ira del Fènix”. Autoeditada el 2013 en català amb Cercle Vermell. El 2014 a l’Editorial Playa de Akaba en castellà.

“La penitència de l’Alfil”. 2015 en castellà i català amb l’Editorial Alrevés i Crims.cat.

“Ful”. 2016 en castellà a la mateixa editorial Alrevés. Amb aquesta novel·la obté el 1r Premi de Novel·la Cartagena Negra 2017.

“El secreto está en Sasha”. 2017, en castellà amb l’Editorial Alrevés. “Efecto colateral”. 2020, en castellà, també amb Alrevés.

La ira del Fènix.

Un nen es queda bocabadat en trobar al seu poble un cadàver calcinat. El cadàver d’una dona apareix sobre una taula en un despatx, la A, d’un edifici abandonat del port de Barcelona: és el de la psicòloga Mònica Capmàs, que havia estat segrestada al garatge de casa seva quan arribava en el seu cotxe. El cos està col·locat en una aparent forma de creu.

Agents d’Homicidis de la comissaria barcelonina de les Corts dels Mossos d’Esquadra, amb el sergent Xavi Masip a el front, investiguen el cas i troben, gràcies a la ment de Masip, la primera pista: la paraula ‘APTE’. Però a l’inici de la novel·la ‘La ira del Fènix’, de Rafa Melero Rojo, el mateix sergent Masip viatja en cotxe per la ciutat de Barcelona, passant controls policials intentant no aixecar sospites, fins arribar a una granja on amaga un cadàver que portava tot el temps al maleter: un home de la llei, un prestigiós investigador dels Mossos, respectat i odiat per la seva capacitat de resoldre casos, està cometent el delicte de fer desaparèixer un cadàver.

‘La ira del Fènix’ és una novel·la negra ambientada a la ciutat comtal en la qual el grup d’Homicidis liderat pel sergent Masip, al costat del caporal Carles Garcia, ha de resoldre un cas en què la troballa de el cadàver de la psicòloga serà el primer dels macabres passos a seguir. Aviat, molt poc després, un nou mort apareixerà en escena: el d’un advocat de prestigi, José Escofet, assassinat a casa seva i el cadàver apareix penjat del sostre en la posició de la famosa estàtua de la Justícia, ulls embenats inclosos.

Masip i García, ajudats pels agents del seu grup d’Homicidis (Luis López, Carol Ferrer, Eduard Tena i la jove Marta Pujades), a excepció del desaparegut Joan Carles Sants (amic íntim de Luis López), trobaran aviat la línia d’investigació més propera al que esperen que sigui la veritat: l’assassí té a veure amb l’Escola de Policia, on esbrinen que Mònica Capmàs, que treballa en una consultoria privada, havia estat psicòloga i donava el vistiplau o denegava ascensos en els Mossos d’ ‘Esquadra, qualificant d’ aptes o no aptes els candidats els informes passaven per les seves mans.

‘APTE’ era la paraula que va aconseguir construir el sergent Xavi Masip amb les proves trobades al despatx on van trobar el cadàver de Mónica Capmàs, pel que considera que qui ha comès el crim ho ha fet per venjança, segurament un agent de policia a qui la psicòleg ha considerat “No apte ‘. La venjança estava servida. ¿Però quina relació té el cos de l’advocat trobat mort a casa seva, on l’assassí ha deixat un floc de cabells rossos de Mónica Capmàs?

Aquest serà un dels molts interrogants de la molt bona trama de la novel·la ‘La ira de l’Fènix’, en què un home misteriós, tancat a casa, va planejant seus crims perquè el sergent Masip seguiu les pistes, posant en un suro al seu despatx de la comissaria de les Corts, i un altre al seu propi domicili, totes les fotos i notes sobre el cas. Un cas en el qual comptarà amb el suport absolut de tots els agents del seu grup, però no precisament amb les simpaties de l’altre sergent d’Homicidis, Sergio Brou, que considera que aquest cas d’assassí en sèrie hauria de ser seu.

Rafa Melero, com mosso d’esquadra que ha desenvolupat la seva carrera en aquesta policia judicial investigant crims com homicidis, no deixa detall sense tenir cura de com és la investigació policial d’un cos com els Mossos que, com la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, no poden anar per lliure com passa als Estats Units: ‘la ira de l’Fènix’ és un bon reflex de la dependència que tenen els policies de les ordres judicials que els permetin entrar en una casa, obtenir proves i portar, pas a pas, una investigació.

Amb la dificultat afegida de la premsa, dels mitjans de comunicació, que com sol passar en les novel·les negres, està formada per periodistes no gaire amics del secretisme i la discreció que es requereix per agafar a el dolent de la pel·lícula. En aquest cas, a el dolent de el llibre, que llegint els diaris podrà assabentar-se de com avança la investigació.

Un procés en què Xavi Masip no tindrà la ment clara com si li ha passat en casos anteriors. Entre d’altres motius, ja no per les copes de vi que es pren a la nit a casa seva com “celebració” d’una nova obertura d’un cas, sinó perquè sent que alguna cosa estranya i estranya passa en aquests assassinats. La vida policial i l’amistat xoquen moltes vegades, i a ‘La ira del fènix’ ho fan a causa de la desaparició de l’agent Joan Carles Sants.

La narració de la novel·la és molt meticulosa, l’estil és àgil, permet al lector seguir fàcilment la lectura i anar descobrint poc a poc la psicologia dels personatges, les seves relacions interpersonals, la seva manera de treballar, els seus intrigues, els seus misteris, els seus gestos i silencis que delaten preocupacions. Tot això en un ambient cada vegada pitjor, cada vegada més a contrarellotge, amb el temps corrent en contra seu.

‘La ira del Fènix’ és una novel·la en la qual, com en altres obres del gènere policíac o negre, els protagonistes descobreixen que s’enfronten al que se sol cridar l’encarnació del mal. No és gens estrany veure en una novel·la d’aquest tipus paràgrafs dedicats a la presència de el diable o del dimoni en la societat, la personificació de la mala contra la qual han de lluitar els homes de la llei, policies que en el seu dia a dia s’enfronten a el costat més fosc de l’ésser humà, aquest que hi és i que habitualment no es percep.

Perquè el diable o el mal, o la seva encarnació, o la seva personificació, com es vulgui dir, no mesura tres metres, no és vermell, no té un trident ni una cua llarg que té vida pròpia ni banyes al cap. Té l’aspecte de qualsevol fill de veí. El més gran dels psicòpates pot ser el veí de dos carrers més enllà d’on vivim. I quan ens ho diguin, no ens ho podrem creure. Però en les novel·les negres, així com en la realitat (que sempre es diu que supera la ficció i així és), comprovem dia si i dia també, que és així.

Un element a tenir en compte de ‘La ira del Fènix’, aquest ésser mitològic que ressuscita de les seves cendres després de mort, regenerat i més viu que abans, és que l’assassí no intentarà mantenir-se ocult per seguir cometent els seus crims ocult. D’una manera o altra, serà com el Patufet, anirà deixant molles de pa a terra perquè el sergent Masip i el seu grup d’agents aconsegueixin resoldre el cas. I he aquí un element més interessant d’aquesta novel·la, més enllà de la seva molt bona estructura, trama, vista de la ciutat de Barcelona, de la feina policial dels Mossos d’Esquadra i dels sentiments humans:

El delinqüent que s’oculta per matar, però vol tenir la paella pel mànec i donar les pistes necessàries perquè la policia sàpiga el que està fent. Això sí, només ho fa deixant pistes confiant en què l’investigador dels Mossos Xavi Masip, i només ell, cap altre, rebre resoldre- les. La llum de cop cega i deixa a tots desconcertats, però si s’aixeca la persiana poc a poc, mostra el món tal com és.

O com nosaltres volem que sigui, perquè a ‘La ira del Fènix’ trobem la necessitat que tenim els humans de creure que això o allò altre és possible o impossible. I la realitat pot estar d’acord amb els nostres pensaments, amb els nostres pressentiments, amb els nostres desitjos. O no. I aquests camins inescrutables de la vida estan inclosos els sergents dels Mossos d’Esquadra Xavi Masip i Sergio Brou.

No obstant això, les seves mentalitats són diferents i els dos es comportaran de manera diferent. Un d’ells farà tot el possible, traspassant les fronteres de la legalitat i la il·legalitat si cal, per provar qui és el veritable assassí, incapaç de creure que sigui qui tot sembla indicar que és. I comptarà amb el suport dels seus agents.

Mentrestant, a l’altre li donarà igual i es percep que fins i tot desitja que sí que ho sigui, per tal de veure enfonsar-se a qui creu que no és tan bon investigador com tots pensen, sinó que la sort està del seu costat. I a aquest altre, a Brou, ni tan sols l’acompanyaran tots els agents del seu grup, no tan units com els de Masip, que fan una pinya en la qual es barregen, segons les perspectives, l’admiració, el respecte i l’amor.

‘La ira del Fènix’, en definitiva, és una novel·la policíaca o negra molt a tenir en compte en el panorama de novel·les ambientades a la ciutat comtal amb el cos de la policia judicial dels Mossos d’Esquadra com a protagonistes. Una novel·la en la qual, com succeeix quan tenim entre les mans una obra d’aquest calibre, totes les peces acaben encaixant en el puzle.

https://www.jesusdematiasbatalla.com/resena-de-la-novela-la-ira-del-fenix-de-rafa-melero/


Create your website with WordPress.com
Per començar